Mirar d’utilitzar el futbol com a base d’un espectacle de dansa és un repte majúscul, altres creadors ho han intentat i no han pogut sortir victoriosos. Vero Cendoya es cabussa decidida en la matèria i a més vesteix la seva fita amb un discurs de gènere molt punyent, i tot això sense perdre la noció de divertiment que escau a un espectacle adreçat a un públic majoritari. L’accessibilitat, per tant, és una altra de les grans virtuts d’aquest espectacle que se’ns presenta amb forma de partit de futbol entre homes i dones, una lluita de poder que acaba reflectint de forma simbòlica usos socials on el masclisme senyoreja. Un àrbitre ‘intergènere’ ens proporciona uns entreactes molt hilarants que ja són un espectacle per ells mateixos. L’estructura de l’espectacle, situat a un camp de futbol real, pot ser una càrrega pel que fa a passejar pels escenaris una proposta que mereix tenir molta vida al davant.