Com abordar episodis terribles de la història recent? Com endinsar-se al mateix temps en la pròpia memòria familiar? L’art ho permet i ho aconsegueix amb excel·lència la ploma hàbil de Victoria Szpunberg, que dibuixa fent un trencacloscles un univers tan domèstic com profund, quotidià i alhora imaginativament desbordant. El teixit teatral configura un joc de rols i de miralls que reflecteixen la vida de dues germanes filles d’exiliats de la dictadura argentina que viuen a la Catalunya dels anys noranta i al mateix temps les vivències i la lluita d’aquests pares i l’estat en què ha quedat la mare, que viu amb elles, una potent activista ara reduïda a una vida reclosa. 

Aquesta obra que ara podem veure a la Beckett es va estrenar el 2010 al Tantarantana, formant part de la Trilogia sobre la Fragilitat de la Memòria i ara la podem tornar a veure amb les mateixes actrius, Maria Rodríguez i Diana Torné (per a elles tampoc no passen els anys), i la direcció també de Glòria Balañà, que amb fidel complicitat sap posar en escena el complex món de la Szpunberg.

És important endinsar-nos en la nostra pròpia memòria familiar i personal per situar-nos en el món i també per saber quina herència hem rebut i quina deixem als nostres descendents. I no fer-ho de manera naturalista és un regal.

No us la perdeu, com tampoc la nova creació de l’autora, Amor mundi, que s’estrenarà el 27 de juny a la Sala Beckett dins el Festival Grec 2019.