Entra una dona espantada,
panteixant, obre
una bossa i en treu una
pistola. Mira al telèfon
com esperant una trucada decisiva,
i a la porta, com tement un
tràgic desenllaç. Pels primers
instants, sembla que som davant
la típica obra ‘noir’ d’intriga
i acció però, si ens hi fixem, tot
resulta impostat. Aviat descobrirem
que es tracta d’un joc
planificat d’adolescents, una representació
construïda a partir
de clixés de ficció televisiva i
fragments superposats de la història
dels seus pares, exiliats de la dictadura argentina…