La companyia basca Anita Maravillas ha traduït al català l’espectacle guanyador del millor espai escènic a Feten 2024. La peça respira la bondat de la mestra de poble que ensenya malgrat les desconfiances dels pares. La capacitat d’ensenyar a resoldre els problemes a partir de l’observació de la natura és la millor eina perquè els petits alumnes del centre, amb les seves dèries i pors particulars, acabin enamorant-se dels llibres, de la poesia i de la ciència. En la posada en escena la mestra és una guineu que ensenya a animals en què, segons les faules, serien una caça fàcil (un xai o un conill, per exemple).

Al darrere de què sembla una picabaralla infantil hi ha la remor de la Guerra Civil i les seves víctimes injustament sacrificades. Com a la pel·lícula  La lengua de las mariposas o al teatre El mar (visions d’uns nens que no l’han vist mai) o a El mestre i el mar l’ensenyança supera la vida dels pedagogs. Davant de la catàstrofe, sempre hi ha d’haver l’esperança de recomençar i d’aprendre dels errors anteriors. El conte ho exemplifica quan el xai, ja crescut, treu la runa dels pupitres, acarona el llibre i reprèn l’activitat que aquella guineu confiada de la intel·ligència de la canalla va quedar-se.

L’escenografia és una sorpresa constant, jugant amb una tarima inclinada que descobreix racons i recursos i d’un vestuari que transforma la proporció dels personatges amb una senzillesa tècnica preciosa i una sensibilitat extrema en què la confiança en el futur dignifica una mort injusta, presentada amb la delicadesa necessària.