Els mestres sempre han estat personatges molt golosos de representar en el teatre familiar. Ressaltar la importància de la seva figura com a educadors a través d’històries tendres que narrin les peripècies que passen per tal d’ensenyar als més petits les lliçons més valuoses de la vida. Dins aquest gènere trobem La Mestra de la companyia Anita Maravillas i Portal 71. Els bascos, amb molts anys manipulant titelles, donen forma a una història preciosa protagonitzada per diferents animalons que van a l’escola. Allà la mestra els ensenyarà els aprenentatges més bàsics: llegir les vocals, recitar poesia, superar les pors, etc.

La primera part de presentació dels personatges: la mestra guineu, astuta i pacient amb els menuts; l’ovella Cata, trapella i amb moltes ganes d’aprendre les vocals; el gall Pio que aprèn a recitar poesia; i el conillet, un nouvingut a la classe amb les pors habituals per integrar-se. La relació d’aquests amb la mestra és lluminosa, les seves ensenyances fan créixer el seu esperit. Just al contrari del que passa amb el que es defineix com l’enemic. El gall, pare de Pio, és un ésser militar que sols vol que el seu fill aprengui a cloquejar com Déu mana i que renega de les ensenyances de la mestra. En un gir complex i potser massa simplificat, aquest s’erigeix en la representació de la guerra, de tot el contrari que representa la mestra i l’escola. Així doncs, la segona part derivarà cap a un viatge de vida més fosc, però amb un final esperançador on la figura de la mestra trobarà el seu relleu.

La història és bonica, un xic simple, però l’execució de la companyia és de molt alt nivell. La manipulació dels ninots entre les dues actrius, Miren Larrea i Valentina Raposo, és delicada, realista i ben sincronitzada. Aquests personatges s’ubiquen en un escenari oblic, un espai multifuncional, ple de trampetes i calaixos que amaguen nous espais que ens imaginem. La fusta denota l’artesania de la peça que es complementen molt bé amb les pissarretes, les ombres xineses i les projeccions que ens expliquen el viatge final.

Aquesta Mestra vinguda d’Euskadi és una bonica història que posa l’accent de l’educació més bàsica, del valor de la paraula per sobre del soroll dels cloqueigs militars i el soroll de les bales de la guerra.