La cèlebre comèdia de Jean Poiret, que aquí vam veure ben defensada per Joan Pera i Paco Morán, arriba botinflada de musical de l’experta mà d’Àngel Llàcer que, a més a més, amb mestria singular, no només dirigeix l’espectacle ans el protagonitza, encarnant una incommesurable Albin/Zaza, estrella del cabaret La Cage aux folles i amantíssima mare de família. L’aspecte musical és el més ben resolt. Les coreografies, en canvi, són un pèl repetitives, bé que imponents. Les resolucions escenogràfiques lluents i variades. Les interpretacions actorals més aviat justegen. L’equip és formidable. La música en directe atorga nervi i vigor a l’espectacle, i tot ell resplendeix amb lluentons saturats ‘en rose’, com l’alegria de viure que es canta i s’exalça per damunt de tot. Llàcer aconsegueix un producte altament comercial i exitós, de categoria lírica inqüestionable, que només enfita els paladars més exigents. Ell mateix fa ostentació d’una veu molt ben dotada i poderosa, així com un particular encant per posar-se el públic a la butxaca, també en la improvisació cabaretera al pati de butaques. Us fareu un panxó de riure i, a més, us omplireu el pap de melodies enganxoses i esquitxades d’arrop. Us quedareu ben arrigolats.