Ja fa un parell de mesos, vaig anar a la presentació de La
butaca a Barcelona i encara recordo la que van organitzar els de T-Atraco
Teatre (Robert Gobern y Joan Valentí “Nan”) a la
plaça de Sant Jaume, vestits de Mosso d’esquadra i de Rafael Casanova. Em venia
molt de gust veure com continuava això a l’escenari però, com tantes coses per
culpa de viure lluny, se’m va escapar.
Aquest Carnaval, però, han tingut bolo a Vilanova i he aprofitat. No ho feien en
cap  teatre convencional sinó en una
societat d’aquestes carnavaleres, en el marc d’un sopar-espectacle.

Em va sorprendre la magnitud de l’escenografia,
que ocupava una bona tercera part del local. La resta, al
voltant de 90 persones força apretades que ja prenien cafè. Entre ells, un home
vestit d’indepe, amb barretina i samarreta de fer via. Era Robert Gobern. Quan es van apagar els llums, va
anar cap a l’escenari on hi havia un teatret i un Mosso. I ens van
explicar on érem: al Palau de la
Generalitat, a la porta del Saló on el President era a punt de firmar la DUI.
El públic érem públic de debò, uns VIP’S convidats a la signatura, però com que no hi cabíem,  ho hauríem de
veure a través d’unes pantalles que “aviat arribarien“.

A partir d’aquí l’acció esclata i públic i actors emprenem
un recorregut trepidant a través de tres segles, endavant i endarrere. Els actors -creadors totals
de l’espectacle- fan lluïment d’un molt 
bon treball de documentació. Anem a parar al 1700, al 1704 i al 1714. Coneixem el recorregut de Rafael Casanova pel Parlament de Catalunya
abans de ser  president. I també a Carlos II, al cardenal Portocarrero, a un adroguer
del 1700 i la seva esposa, a l’actual conservador del Museu d’Història de
Barcelona… I tot sense escatimar detall en vestuari! No sé què pot passar al teatre, però en un sopar
espectacle funciona i molt. La gent, molt animada, participava a tot el que se’ls
demanava la mar de feliços. L’obra és divertida i… lúdica! Depèn molt de la resposta del públic perquè sigui una festa i  ho va
ser. Penso que es mereixeria una segona versió en clau èpica i 12 actors. Perquè,
si li he de trobar un defecte, de vegades sap greu que facin tants personatges
i que no puguem  disfrutar-los junts i discutint, quan
l’època ho permet.