Lars
Norén passa per ser un dels dramaturgs més notables de l’escena sueca, amb una
extensa producció, també en el camp dels guions. Tanmateix ‘Kyla’ no em sembla res
de l’altre món. En temps real, l’obra traça una historieta força tòpica sobre tres
joves suecs ultres que passen l’estona en un bosc de la perifèria urbana i acaben
apallissant un company de classe d’origen coreà. Tot i algun diàleg amb
espurnes de lucidesa, els personatges són estereotipats i la trama s’esmuny cap
a un final previsible. Ignoro si, en el seu moment, el 2003,  va acomplir certa funció de catarsi. Dubto,
en tot cas, que ningú no hagués ja llegit o vist a la pantalla un relat
similar.

Per
contra, trenco una llança per l’ esforçat treball dels joves intèrprets
(destacaria, potser, Marc Naya modelant l’expressió facial) que ha dirigit
Adrian Devant.