Un cop de puny
directe a l’estómac, això és Kyla
(Fredor). Un espectacle que ens situa davant un tros de realitat tan nua i
cruel que espanta, un violent toc d’atenció per a consciències adormides. Lars
Norén és el dramaturg suec actual més conegut en les nostres latituds.  Polèmic i aspre, els seus textos són de difícil
plasmació escènica. Adrià Devant, com a traductor i director, ha fet una gran
feina per fer-nos arribar aquest drama de personatges que, malgrat que l’obra
compti més d’una dècada, ens són molt (massa) propers. Tres nois es reuneixen
en un bosc per prendre cervesa. Aviat entendrem que  són un clar producte suburbial; famílies
trencades, escassos recursos econòmics i fracàs escolar es barregen amb un
sentiment desesperat de pertinença a un grup: són suecs. Aquest sentiment
estructura el seu paupèrrim pensament ideològic i totes les seves aspiracions.
El seu discurs xenòfob i violent deixa veure les esquerdes del modèlic “estat
del benestar” suec. Un company d’institut d’origen coreà arriba de camí a
la seva festa de graduació. La intolerància, la frustració i els perjudicis es
fan del tot patents. Adrià Devant en situa al bell mig del drama en un escenari
buit, la resta és obra de les quatre magnífiques interpretacions (Adrià Díaz,
Sergio Freijo, Marc Naya i Junyi Sun) que van tensant les cordes sense descans
fins portar-nos a l’esglai. Poques vegades una ficció és tan colpidorament
real. La grandesa d’aquest espectacle rau en la seva cruesa: no es justifica als
personatges però tampoc se’ls jutja.