¿Quantes vegades, si mai us heu passejat per atzar per can Dexeus, no us heu trobat a l’ascensor amb visitants que porten els primers regals als nadons acabats d’arribar en aquest món?

A la dramaturga, directora i atrevida productora teatral de La Pocket, Marta Buchaca (Barcelona, 1979) de segur que si hagués de fer un d’aquest regals de naixement potser escolliria un Kramig, aquests ossets de peluix de pèl blanc i negre que la cadena sueca d’IKEA ofereix a preu de promoció per uns escassos 3,99 €. ¿Qui s’hi pot resistir a tenir-ne un lot a les prestatgeries de casa —com passa en aquesta dolça llar de la comèdia romàntica «Kramig»— per un preu així?

Em permeto aquesta innocent publicitat gratuïta perquè l’autora també ho ha fet —fugint dels absurds prejudicis d’utilitzar les marques— fent un exercici de mimètica lingüística convertint un nom propi en un nom genèric. Espero que a can IKEA no se sentin obligats a compensar aquesta llicència gairebé poètica —gràcies, no es mereixen.

Sempre que apareix una comèdia com aquesta de Marta Buchaca —també ha passat per exemple amb la recent «Plaer culpable», de Lara Díez Quintanilla— me la imagino adaptada de seguida a la pantalla —ja sigui la gran, la petita o la de les plataformes, que els temps estan canviant de debò. Segurament que és el desig de viure en un país i una cultura audiovisual normals, però aquest país i aquesta cultura és cada vegada menys normal.

Sigui com sigui, l’actriu Anna Moliner i l’actor Biel Duran perfilen una parella que destil·la tendresa, simpatia, amor —¿ai, ai, romàntic?— i que desprenen un ham que, en una sala de proximitat, es fa difícil que no l’agafis per abraçar-t’hi.

¿De què parla «Kramig»? ¿Una altra comèdia sobre el baticor de l’embaràs en una parella o en una opció monoparental? Sí, però no. L’embaràs hi és. Però és més aviat una justificació per explorar els alts i baixos de qualsevol parella i per escampar sal i pebre, sucre morè i cabell d’àngel a parts iguals.

A la sensibilitat de l’autora Marta Buchaca per aconseguir que els diàlegs de la parella estirin a poc a poc l’empatia de l’auditori, cal afegir l’encert de la tria actoral on l’actriu Anna Moliner sembla feta a mida per moure’s per la corda fluixa de l’humor, els moments d’histrionisme, les manies insubornables, el plor seductor i sempre amb el somriure permanent que es clava com un dard en la seva parella de ficció, l’actor Biel Duran, que sembla també fet a mida igualment per rebre els embats d’ella.

Ja ho deien els de Sau: “Nena, estic boig per tu / Em passo els dies / esperant la nit. / Com et puc estimar, / si de mi estàs tan lluny. / Servil i acabat / Boig per tu.” Als fans més nostàlgics de Sau, potser el cor els farà bum, bum, quan Anna Moliner i Biel Duran entonen el «Boig per tu» (ep!, que no és un musical!). Si l’autora de la comèdia no s’hagués enamorat de l’ós de peluix i es titulés «Kramig» es podria titular «Boig per tu», posats a manllevar patents d’altri, perquè l’amor —malgrat exigir sempre una cuirassa protectora—, ni que vingui embolcallat amb embaràs inclòs, no té fronteres.