Vista a FETEN (Gijón) el febrer de 2012, en castellà.

Una obra directa al cor, tan blanca i ingènua, amb sentiments tan
bonics, que m’ha arribat a arrencar alguna llagrimeta. El públic (i eren
preadolescents!) ni respirava, davant la bonica història d’un vell
escriptor intentant crear una il·lusió en una nena en aquella edat en
què els somnis són encara possibles. El format de l’espectacle és gran, i
omplia l’escenari del Teatro Jovellanos amb desenes de paraigües
oberts. Però no ens enganyem, els tres protagonistes (la nena, Kafka i
la seva esposa), podrien fer aquest mateix espectacle i provocar les
mateixes emocions en un format mitjà, adaptant els tres espais
principals (en realitat dos) on transcorre l’acció: el banc del parc i
el gronxador del costat, i la casa de l’escriptor. Per gaudir sencerament del magnífic text: això em reforça en
la meva insistència en que les companyies tinguin bons textos i bones
històries, abans de pensar en posades en escena.
Llarga vida a aquest meravellós espectacle, sense grans efectes i molta
teatralitat (el pas del temps, per exemple i algun petit truc de Kafka
per treure’s les cartes de la màniga, literalment).

Nota sobre l’autor i l’obra:

La obra Kafka y la muñeca viajera del escritor
barcelonés Jordi Sierra i Fabra ha ganado el Premio
Nacional de Literatura Infantil y Juvenil que cada año concede el
Ministerio de Cultura de España. Esta novela está inspirada en un
episodio real de la vida de Franz Kafka que lo llevó
a convertirse en un “cartero de muñecas”.
En el último año de su vida, Kafka encontró en el parque
Steglitz de Berlín a una niña que lloraba desconsoladamente. La
niña contó a Kafka que había perdido a su muñeca, pero éste le
explicó que su muñeca estaba en realidad de viaje y que a través
de él, el cartero de las muñecas, podrían estar en contacto. Así,
durante tres semanas, Kafka fue escribiendo y entregando cartas en
nombre de la muñeca viajera a la pequeña.