Qui sigui un fan de l’obra, li agradarà aquesta nova versió: la història és la mateixa, la reivindicació d’una dona per ser independent, maltractada en la seva joventut, i la seva lluita per reclamar dignitat com a un ésser humà, sigui quina sigui la seva condició.

Per tant, què canvia aquí? doncs moltes coses. Primer, que no hi han vestits d’època, sinó que l’escena del Lliure de Gràcia s’ha transformat per complert i són algunes imatges projectades les que ens traslladen a ll’Anglaterra victoriana. En segon lloc, música en directe que ajuda positivament a canviar el ritme i l’acció. En aquest sentit gran treball de Clara Peya al piano i Alba Haro al violoncel. I després el repartiment sòlid, amb un magnífic Rochester -Abel Folk- i una Ariadna Gil ben retrobada als escenaris catalans, que transmet els seus ideals. I per sobre de tot, Jane Eyre és una història d’amor, romàntica, on dos éssers es busquen i malgrat mil i un entrebancs, acaben trobant.se. Els qui els agradi l’obra i l’hagin vist mil vegades, ara la veuran mil i una. Sense problemes.