Repte superat. El retorn al teatre d’Ariadna Gil donant vida a l’heroïna romàntica, lliure i independent de ‘Jane Eyre’, de la cèlebre novel·la de Charlotte Brontë, s’ha saldat amb un notable èxit. El vibrant muntatge de Carme Portaceli, recolzat en l’encertada adaptació d’Anna Maria Ricart i en un repartiment de primer nivell capitanejat per l’actriu i pel versàtil i sòlid Abel Folk, va commoure al públic del Lliure de Gràcia la nit de l’estrena.

Va ser una vetllada de bon teatre, afavorida per una, en general, encertada lectura del text. Amb un personatge que exemplifica la rebel·lia contra la injustícia pel rol que s’atorgava a les dones en la rígida Anglaterra victoriana i pel maltractament rebut en institucions com els orfenats, però que viu des de les seves fermes conviccions una gran història d’amor, és fàcil perdre l’equilibri narratiu si es posa l’accent en el costat més romàntic de la història.

Portaceli no perd el nord i  comença per crear un marc adequat per recrear un relat amb tints autobiogràfics d’una autora que va viure semblants experiències. Tons clars a l’escenari, amb l’estructura d’un edifici amb diverses portes per facilitar l’accés dels intèrprets en funció del moment de l’acció, i un vestuari actual en negre dominen l’ambientació. La projecció de vídeos de paisatges agrestes segons els moments de la trama contribueix a mantenir el ritme de l’espectacle.

El to contemporani del muntatge s’arrodoneix amb l’atmosfèrica música en directe de Clara Peya (piano) i Alba Haro (violoncel), encara que en algun moment no barregi massa bé amb la veu dels actors. Però això és ‘peccata minuta’ en una representació que manté l’espectador en tensió. L’aire feminista de la posada en escena es reforça amb els passatges incorporats de la preqüela ‘Ample mar dels Sargassos’ de Jean Rhys, en la qual Bertha (Gabriela Flores), la cridanera boja amagada a l’àtic i dona de Rochester, que obstaculitza l’amor d’aquest amb Jane, recupera detalls de la història que no va narrar Brontë. El ben interpretat passatge completa el relat, però potser contribueix a allargar-lo en excés.

Ariadna Gil, que s’ha fet càrrec del rol que tenia que assolir Clara Segura, signa una gran actuació aplicant el seu propi segell interpretatiu. D’aparença fràgil i delicada, impressiona per la força i caràcter que dóna a un personatge que demostra una gran enteresa en els moments de la seva evolució de nena a dona, a més d’un constant esperit de superació i una captivadora calidesa en el seu amor pel esquerp però finalment tendre Rochester (esplèndid Folk). Jordi Collet, Pepa López, Joan Negrié i Marta Puig completen, desdoblant-se en diversos papers, el gran elenc d’aquesta recomanable funció..