Final de
la trilogia de la companyia francesa que tanta felicitat ha donat en
l’edició actual de Fira Tàrrega. Després del naixement i
desenvolupament explicat a Le nid; i l’emancipació i l’entrada a la
vida adulta de L’envol. Segueix la història còmica i dramàtica de
les etapes de la vida, en aquesta ocasió amb actors i actrius
madurs, i que es clou amb una crida a posar en valor l’experiència,
el treball, les expectatives i l’energia que la gent gran continua
tenint més enllà del moment de la jubilació.

L’estructura
de l’obra és, com en la segona part dels joves, un recorregut de
carrer que passa per tres escenes principals. També com en aquell
cas, el currículum vital de cadascú té presència en el traçat
dels personatges; però és novament la idea d’esperança la que
sobrevola tota la funció.

Ha
resultat meravellós, en les oportunitats que una Fira com aquesta
dona, descobrir entre el públic als actors i ballarins de les altres
dues parts de la producció, com si es tractés d’un repàs que els
joves feien de la lliçó: la presència física, element fonamental
per a mantenir l’atenció del públic; la polivalència, que els
permet ballar, cantar i explicar històries amb la mateixa solvència;
la confiança en les relacions que s’estableixen amb el públic, àvid
de passar una bona estona; la determinació a fer-ho a través de la
reflexió social; i la pertinença inqüestionada a un model de
teatre participatiu, que ocupa l’espai amb els problemes que
interessen a la gent i que deixen molt clar, com es fa a Tàrrega,
que no pensen abandonar-los.