Ara són 7 i surten de la Llar d’avis del Carme
de Tàrrega juganerament desorientats caminant carrer amunt, carrer avall amb la
seva safata amb el menjar. No és ben bé fins que hem fet tres quarts de volta a
la Plaça del Carme que decideixen aturar-se “provisionalment” (i deixar de
marejar la marabunta de gent que corre al seu darrere) per, novament, repetir
la fórmula de l’èxit que hem vist en les dues primeres peces de la trilogia (‘Le Nid’ i ‘L’envol’).

Es presenten un a un, destaquen les seves
habilitats, comparteixen records d’infantesa… i fan ressonar en veu alta les
reflexions i consells de qui ja sap de què va la vida i convé escoltar per
aprendre’n tot el que es pugui. “Tinc més temps i menys temps al mateix temps”
diu un, “Abans pensava que els adults ho sabien tot, ara penso que els nens
saben l’essencial” diu un altre, “Cada dia estic més vella, però cada dia em
sento més jove”, diu una tercera. I també: “Cal gaudir!”

Així que, cansats de sentir-se tancats i fer sempre
el mateix, dia rere dia, decideixen muntar unes barricades i fer la revolució
de la vellesa. ‘Issue de secours’ (Sortida d’emergència) és la via que troben
aquesta colla de persones grans per sobreviure feliçment els últims anys de la
seva vida i, armats d’arguments, emprenen la fuga assaborint la llibertat. Finalment.

Dansen al vent. Parlen de cor. Els brillen els
ulls. Són alegria. Passa un àngel a FiraTàrrega.

De llàgrima.