L’autor de la tetralogia La Sang de les promeses amb els aclamats
‘Litoral’, ‘Incendis’, ‘Cels’ i ‘Boscos’ i d’‘Un obús al cor’, brindats per La
Perla 29, ha tornat a Barcelona. Però si fins ara l’havíem conegut a través
dels seus textos, el Festival Grec l’ha convidat en
persona perquè ens presenti les dues últimes de les 7 tragèdies de Sòfocles.
Dues peces reescrites per ell mateix, equidistants en la forma, però amb molts
punts en comú en el contingut i que s’engloben en el díptic Des Mourants.

La primera d’elles, ‘Inflammation
du verbe vivre’, és una versió de ‘Filoctetes’. Wajdi Mouawad –perdut i
trasbalsat després de la mort del poeta Robert Davreu, amic i traductor del projecte
per dur a escena totes les tragèdies del dramaturg grec– l’afronta en primera
persona anant a buscar metafòricament Filoctetes, el guerrer ferit i abandonat en
una illa per Ulisses. I, també, d’altres herois de la Grècia clàssica. Una
viatge introspectiu guiat per l’’Odissea’ d’Homer i que l’autor
necessitava fer davant l’ofec d’un món que se li ensorrava, com una llarga
filera de fitxes de dòmino col·locades minuciosament.  

És un espectacle colossal que,
vagant per la Grècia clàssica i actual i a través de la vida (a cavall de la
mort?) de Mouawad, ataca molts fronts alhora en un viatge profundament intens que,
en definitiva, es resumeix en la lluita per retrobar el gust de viure. Un
viatge que també és físic i que recorda tants d’altres viatges iniciàtics de la
història universal com el ‘Conte de Nadal’ de Dickens protagonitzat pel vell Scrooge
o ‘La camisa de l’home feliç’ de Tolstoi.

Mouawad troba en el
llenguatge poètic i cinematogràfic la via per explicar-se. Entra i surt de la
pel·lícula travessant una pantalla filada i portant el teatre cap a un terreny
interactiu que explota amb gran originalitat i atractiu visual. És íntima, emocionant,
intel·lectual, crua, amb un toc còmic i irònic… i, com la resta de les seves
obres, deixa pòsit, un missatge carregat de significat.

Llegeix aquí la crítica de la
segona obra del díptic Des mourants: ‘Les Larmes d’Oedipe’ que parteix de la tragèdia ‘Èdip a Colonos’.