Teatro en Vilo (Noemi i Darlene Rodríguez) són dues germanes gallegues amb molta gràcia. Especialment la Noemí, alhora dramaturga i qui porta el pes interpretatiu del muntatge. Basant-se en “fets reals”, la seva pròpia vida, i fent referència constant al seu admirat pare (un cantant d’orquestra), explica com ja de petita volia ser actriu i les peripècies per les quals ha anat passant. No sempre li ha sortit tot bé –de fet, sovint li ha anat força malament–, però està entestada en tirar endavant i fer realitat els seus somnis. Malgrat els fracassos. Que també se n’aprèn. I, total, com es desprèn de tot plegat, tampoc passa res si s’és un loser.

Així, Hoy puede ser mi gran noche es converteix en una espècie de show terapèutic de la Noemi construït a través del monòleg directe amb el públic i la complicitat amb la germana Darlene, que l’acompanya a l’escenari; al teclat i el que faci falta.

Història a banda –més d’un/a se sentirà identificat amb la regressió i les referències als 90–, l’espectacle funciona per la facilitat amb què ensorren la quarta paret des del primer minut, per com claven el to i el ritme i, sobretot, per com es posen el públic a la butxaca portant-lo per on volen. El final és de traca.