CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
Publicat el: 20 de gener de 2014
CRÍTiCA: Germans de sang
Els amants del musical —i els que no ho són també— tornen a tenir una altra oportunitat que els ofereix novament el Teatre del Raval després de llançaments d’èxit com ‘La vampira del Raval’ i ‘Goodbye Barcelona’. La nova versió del musical ‘Germans de sang’, de Willy Russell, ha tornat a Barcelona just vint anys després de la seva estrena en català, i de la mà del mateix director escènic, Ricard Reguant. Només els dos protagonistes, els dos germans de sang, Mickey i Edward, repeteixen en el repartiment (Roger Pera i Sergi Zamora). Els dos, fa vint anys que tenien… ¿vint anys?… però la maduresa del temps fa que interpretin dos dels papers més difícils del gènere perquè fan un salt progressiu des dels 7 anys (i mig) fins al voltant dels 20 anys. Una caracterització que, sense caure en un aire fals, aconsegueixen només amb el to, el timbre de la veu i el gest, des dels compassos primerencs més ingenus, als d’adults. L’altra coprotagonista del muntatge és la mare dels dos germans, la Sra. Johnstone, aquesta dona encara jove, que sembla destinada a treballar i tenir criatures —i que la crisi del nou segle ha fet encara més familiar— i que rep com a premi de final de carrera el naixement dels dos bessons que protagonitzen la història tràgica que ‘Germans de sang’ es guarda a la màniga fins a l’últim moment. (…)
CRÍTIQUES RELACIONADES / Germans de sang
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Ferran Baile

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Pep Vila

VALORACiÓ
7