Amb molts menys mitjans que no pas fa vint anys, donem pas al talent. Quatre reixes, un piano amb un gran director musical, i un grapat d’actors/cantants que, tots plegats, aconsegueixen transmetre a un públic entregat les mateixes sensacions d’intensitat i dramatisme que fa vint anys (és clar que alguns com Pera i Zamora repetien). Germans de sang continua colpint, fent riure, sorprenent i emocionant, tot i el pas del temps. A sobre, més vigent que mai: la crisi i l’atur poden tenir conseqüències imprevisibles. Molt recomanable en aquesta ocasió en un escenari més petit, el Teatre del Raval, que ja s’ha convertit en la cova del teatre musical barceloní.