No fa ni un any que “Giant” es va estrenar a Londres, concretament al Royal Court Theatre Downstairs. Era el mes de setembre. La protagonitzava John Lithgow (Winston Churchill a “The crown”) L’autor, Mark Rosenblatt, és la primera obra que escriu, fins ara era director d’escena. Aquest any ha rebut tres Premis Olivier, Millor obra de nova creació, Millor actor per John Lithgow, i dos Premis del Cercle de Crítics Millor obra nova i millor autor revelació. Un text de ficció, basat en fets reals, on el protagonista és Roald Dahl.

L’autor britànic, que és el tercer més llegit, després de Shakespeare i Dickens, a casa nostra ens ha arribat per terra, mar i aire, o millor dit, per llibres, pel·lícules i obres de teatre. La seva literatura podríem classificar-la com alta literatura, per la qualitat literària, i adreçada a infants i joves. És crua, directe i extremadament sincera amb la realitat, i sobretot, posa de manifest que hi ha adults indesitjables, i d’altres a qui hem d’escoltar.

En aquest text, el conflicte no és sobre les seves novel·les, sinó sobre el contingut d’una crítica literària feta per Dahl, on es posiciona clarament com a antisemita. La discussió que presenciem entre els seus editors (britànic i nord-americà) i ell, posa de manifest quan cal disculpar-se si el prestigi, la fama i les vendes estan en perill.

Amb una magnífica traducció de Joan Sallent, direcció de Josep Maria Mestres, els 6 actors són increïbles!! Al capdavant Josep Maria Pou encarnant Roald Dahl, i amb ell, Victòria Pagès, Pep Planas, Aida Llop, Jep Barceló, i brillant Clàudia Benito, que després de Pou és qui té el paper més complicat i intens, podriem dir. Increïble la impertinència de Pou, la ironia, la fermesa i l’humor negre. Increïble la força de Clàudia Benito. Increïble el pragmatisme i presència de Victòria Pagès. Increïble la força i l’audàcia i estratègies de Pep Planes. Increïbles també Aida Llop i Jep Barceló, naturals, frescs i directes.

Un primer acte brutal amb un final excel·lent. El segon acte no és tan potent pel que fa a la dramatúrgia, però en cap moment perd l’interès, per què el contingut és absolutament necessari. En definitiva i en majúscules, una de les millors obres d’aquest Festival Grec 2025. Una d’aquelles que un cop vista cal reflexionar, debatre i compartir posicions. També ens permetrà recordar i situar aquells textos que ens han fet gaudir llegint-los, com “Les bruixes”, “Matilda”., “Charlie i la fàbrica de xocolata” o “El meu amic Gegant”, terme d’on extreu el títol.

I si hi ha algú gegant aquest és Josep Maria Pou, que amb la seva saviesa ha triat una gran obra, que tenim el privilegi de veure en català, primer idioma al qual es tradueix.