• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Fum
  • /
  • Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
CRÍTIQUES
imagen
Aída Pallarès
PER: Aída Pallarès

VALORACIÓ

8

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

Publicat el: 19 de desembre de 2013

CRÍTiCA: Fum

Dues parelles coincideixen en un hotel d’un país indeterminat del tercer món. No poden sortir al carrer i ni tan sols obrir la finestra a causa d’una revolta popular. I el que havia de ser una estància plàcida es converteix en un espiral de mentides i traïcions, un ball sense màscares. Fum, de Josep Maria Miró, és un thriller que remou a l’espectador i ens obliga a reflexionar sobre la base de les nostres relacions i la inestable identitat que ens hem construït. 

Com succeïa a Nerium Park, ens trobem amb una parella, l’Eva i l’Àlex, més preocupada per l’exterior que per l’interior. Un retrat d’una generació que ha seguit el camí establert, la convenció, sense aturar-se a pensar per què. Serà la Laura (una magnífica Carme Elias) que els desemmascararà i els farà adonar-se de la fragilitat de la seva felicitat. Un cigarret i adéu força de voluntat, unes quantes preguntes i adéu cuirassa protectora. El personatge de la Laura està per damunt de tot, sembla no tenir res a perdre. En algun moment, i salvant les distàncies, fins i tot recorda a l’immesurable Iago d’Otel·lo.

Com apunta Esteve Miralles al pròleg de l’obra, Josep Maria Miró té tendència a confrontar personatges forts amb personatges més càndids per demostrar que tots, conscientment o no, manipulen els altres al seu favor. A Fum la Laura és el motor, qui començarà a teixir una xarxa d’enganys i alimentarà les inseguretats de la parella jove, però seran ells que la farciran de mitges veritats. I és aquí on, a través d’una encertada estructura d’el·lipsis, l’autor obliga a l’espectador a prendre partit i participar en el joc teatral. Recontruir la realitat entre instantània i instantània i triar una veritat. 

Més enllà de la correcta posada en escena, àgil i dinàmica, el que fa que tot funcioni com un engranatge perfecte és el repartiment. Lluís Marco, Joan Carreras i Anna Sahun broden els seus personatges però és Carme Elias qui brilla amb llum pròpia gràcies a una interpretació que irradia força i sinceritat. Fins el 26 de gener a la Sala Petita del Teatre Nacional.

CRÍTIQUES RELACIONADES / Fum

TÍTOL CRÍTiCA: Nada, de nada

PER: Elisa Díez
Elisa Díez
VALORACiÓ

3

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Núria Sàbat
Núria Sàbat
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Francesc Massip
Francesc Massip
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Iolanda G. Madariaga
Iolanda G. Madariaga
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Pep Vila
Pep Vilacritic69 200x200
VALORACiÓ
LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat