A les acaballes de la temporada hem vist una de les millors obres del curs, una autèntica festa, es diria que el teatre comença a celebrar aquesta desescalada tan esperada. I ho ha fet amb una obra en què, segons després d’acabar, fa saltar de la cadira el públic, de forma unànime, tots dempeus. No podia tenir millor elogi una obra tan divertida i dramàtica alhora que és, penso, amb permís de “Natale in casa Cupiello”, la millor obra del dramaturg Eduardo de Filippo, una autèntica benedicció per a les arts escèniques,

A banda de la història, la d’una Filumena que, menysvalorada pel seu marit Domenico fingeix una malaltia que farà que aquest es casi amb ella. Instants després, Filumena es recupera miraculosament, i aquí comença l’obra. A banda d’això, el primer gran mèrit és un fitxatge “cinc estrelles”, el del gran Enrico Ianniello, un prestigiòs actor napolità afincat a Catalunya (El Maresme), membre de la companyia de Toni Servillo, que fa una autèntica exhibició.

El segon mèrit, i no necessàriament per aquest ordre: una esplèndida escenografía que introdueix el públic a casa de Domenico i Filumena i el públic ho viu com si estigués a la seva pròpia llar, tot molt proper. I molt còmode s’ha sentit el creador d’aquesta escenografía, Oriol Broggi, dirigint una obra que és un autèntic cant al teatre.

I finalment, no podia ser d’altre manera: una gran actriu que és pur caràcter, catalana o italiana o ves a saber què, que ja ens va enlluernar a “La rosa tatuada” o a “Una giornatta particulare” i a qui li quadra el paper de napolitana dolguda i amb esperit de revenja. Clara Segura supera a més el repte d’enfrontar.se a l’escenari a un autèntic actor napolità, Ianniello.

Afegim més coses positives? I tant! Uns secundaris excel.lents (tots) que hi posen el contrapunt i un ritme que va de la comèdia al drama, ara torna a la comèdia i empalma amb l’emotivitat final, un final que potser s’allarga…però és que se’ls ha de perdonar, estaven tan còmodes actuant!. Tot plegat, “Filomena Marturano” és teatre pur que fa riure i molt, i també toca la fibra. Ho té tot. I tot és bó.