• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • F.I.R.A. – Fenòmens
  • /
  • La millor manera d’apropar-se i entendre el “nou circ”
CRÍTIQUES
imagen
Iolanda G. Madariaga
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACIÓ

9

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

La millor manera d’apropar-se i entendre el “nou circ”

Publicat el: 24 de desembre de 2014

CRÍTiCA: F.I.R.A. – Fenòmens

Fenòmens Inversemblants Rescatats de l’Anonimat, F.I.R.A., juga
amb elements recuperats de les antigues fires però no com una mostra exhaustiva
d’aquests. Més aviat es tracta d’un recull de referents distints, on també
intervenen personatges de còmic i jocs infantils passats pel tamís de la
intel·ligent direcció de Jordi Aspa. Un món oníric que, malgrat la aparença
artesanal i el gust pel
vintage, fa
ús de sofisticades projeccions integrades en números d’acrobàcia. La música de
Frederic Filatre i Edurne Arizu n’és el fil conductor: una evocadora composició
interpretada en directe pels mateixos músics (Edurne Arizu a l’acordió i veu i Frederic
Filatre al trombó i clarinet baix)que esdevé la autèntica dramatúrgia de
l’espectacle. Crispetes a dojo per obrir tots els sentits a gaudir! un senzill
recurs molt ben jugat que serveix també per lligar la salsa de l’espectacle.  

No es tracta aquí
del “encara més difícil”, si no d’anar portant l’espectador pels
racons de la seva pròpia memòria emotiva i creant-ne de nous. Una perxa xinesa es torna el pal d’una vela que voleia al vent mentre el mateix Corto Maltés (Adrià
Cordoncillo) reparteix galanteries entre Maria Villate i Anhalou Serre. Més que
artistes de circ, hi han personatges de principi a fi que evolucionen dins un
espai de somni ara gronxant-se en un trapezi de balanç (Mari Paz Arango), en la
perxa o fent acrobàcies mans a mans (Fernando Melki)… no hi ha ballarins,
però les ombres ballen i, en la seva acrobàtica dansa, desfilen animals exòtics,
aràcnids sobredimensionats, monstres d’una fira de somni. Des de la nostra cadira,
entrem a la barraca dels miralls que distorsionen la dansa de Maria Villate i
el mirall ens ofereix unes fantàstiques imatges d’alta condensació poètica. És
aquí on l’excel·lent il·luminació de Quicu Gutierrez arrodoneix la màgia de tot
l’espectacle.

CRÍTIQUES RELACIONADES / F.I.R.A. – Fenòmens

TÍTOL CRÍTiCA: Preciosos moments, exercicis de mèrit, transicions que cauen al buit

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Evocacions firarires

PER: Jordi Jané
Jordi Jané
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat