• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Esperança Dinamita
  • /
  • Més que un cabaret
CRÍTIQUES
imagen
Núria Cañamares
PER: Núria Cañamares

VALORACIÓ

8

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Més que un cabaret

Publicat el: 18 de setembre de 2015

CRÍTiCA: Esperança Dinamita

Si us hagués
agradat viure la moguda del Paral·lel de principi del segle XX, aquest és el
vostre espectacle. Un cabaret que, com tota obra d’aquest gènere, regala
alegria i entreteniment a través de la música i la interpretació desinhibida. Però
aquest cabaret va més enllà, perquè munta tota una història al voltant d’Esperança
Dinamita, una vedet anomenada així perquè era explosiva. Amb l’excusa de difondre
la figura d’aquesta artista famosa a nivell internacional però oblidada
injustament amb el pas del temps, es reviuen els millors moments de l’emblemàtica
avinguda barcelonina, convertida a l’època en una autèntica olla a pressió de l’espectacle.

A través d’un
documental que compta amb la inestimable intervenció de diversos testimonis que
la van conèixer (com el veïnat de Vallfogona del Ripollès, on va néixer el
1888) o reconegudes personalitats del sector (com el director del Festival Temporada
Alta, Salvador Sunyer) que n’han estudiat la trajectòria, el públic descobrirà
una joia del cabaret català que va arribar a actuar ni més ni menys que a Hollywood
i va despertar tensions diplomàtiques internacionals.

Un divertimento audiovisual que enriqueix la
proposta i es combina amb el concert, amb peces que van des del folk fins als
sorneguers cuplets. Sonen excel·lentment a càrrec de sis músics (toquen el piano,
el contrabaix, la bateria, la trompeta, el trombó, el fiscorn, la guitarra…)
i dos cantants, que contextualitzen les cançons i els donen forma amb encertades
coreografies signades per Roberto G. Alonso. Totes expliquen històries fresques
i picants com la de la noia que ha de mantenir el cap ben viu davant els homes
descarats, el zapizot que escup a
tort i a dret la noia que li agrada, la del pastor convidat a pasturar, la dels
innocents promesos que no en saben gens de vaselina…

L’estètica
–construïda amb una escenografia de llums càlids i  terra de fusta i un vestuari elegant– casa
perfectament amb la producció, com també ho fa la caracterització dels
personatges. Ella, l’Aina Sánchez, que s’uneix per a l’ocasió amb Le Croupier,
brilla amb llum pròpia gràcies a haver trobat el punt just de coqueteria,
seducció i simpatia i es compenetra de meravella amb Carles Cors, l’ànima de la
banda. I encara hi ha una segona artista convidada: Mont Plans, que escalfa l’ambient
abans d’arrencar el cabaret i desborda diversió en el seu paper de diva sense
pèls a la llengua.

El públic
s’ho passa rebé i s’entrega al xou, acabant els cuplets i ballant el “ximi ximi
ximi”. Ja veieu per on va la cosa!

CRÍTIQUES RELACIONADES / Esperança Dinamita

TÍTOL CRÍTiCA: Temps era temps!

PER: Teresa Bruna
Teresa Bruna
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Le Croupier de Esperanza Dinamita

PER: Enid Negrete
Enid Negrete
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: La modernitat del cuplet

PER: Iolanda G. Madariaga
Iolanda G. Madariaga
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat