A la tardor del
2012, el CCCB inaugurava una exposició El
Paral·lel, 1894-1939 dedicada a la famosa avinguda barcelonina i als
espectacles que li van atorgar aquesta fama. Xavier Albertí i Eduard Molner en
van ser els seus comissaris. Els gèneres teatrals més populars: la revista, el
vodevil, el cabaret… recuperaven el lloc que els pertany de ple dret en el
marc de les arts escèniques. La banda gironina Le Croupier ha volgut agafar-se
a aquesta estela per presentar un espectacle fresc i divertit que, malgrat la
seva referència al passat, és molt actual i prou popular. Es tracta d’un
musical per homenatjar la vedette Esperança Dinamita, indiscutible figura -real
o fictícia, tan li fa!- del Paral·lel en aquells feliços anys vint  del segle
passat. Amb aquesta excusa gaudim d’un espectacle ben construït -dramatúrgia de
Josep Maria Miró, direcció escènica de Xavier Pujolràs i assessorament de
Xavier Albertí- i molt ben interpretat per Carles Cors (Le Croupier), la seva banda i la col·laboració d’unes talentoses vedettes. Entre cuplets, suficientment
condimentats amb sal i pebre, xarlestons i tangos, s’escolen simpàtiques
crítiques a la situació política actual i fines ironies sobre la doble moral
encara vigent en la nostra societat. Amb elegància (pot ser excessiva!) i finesa,
l’espectacle funciona a la plaça com és molt probable que funcioni al teatre,
deixant-nos un bon gust de boca i ganes de més.