Fa aproximadament  vint anys que la carrera de Rodrigo García va fer el salt internacional als festivals i teatres de més prestigi internacional. El temps passa ràpid i sembla ahir que va venir al festival  de Sitges convidat per la llavors directora Magda Puyo a fer una producció pròpia de títol De vegades em sento tan cansat que faig aquestes coses (2001).  Ara el fundador de La Carnicería Teatro torna a Barcelona amb Enciclopedia de fenómenos paranormales Pippo y Ricardo. Curiosament el director ha deixat de ser presència habitual a la nostra cartellera, el darrer cop per inaugurar el TNT del 2016 amb l’obra 4.

Fidel a la seva concepció del teatre i de la posada en escena que tantes i tantes companyies joves pretenen imitar, sovint sense èxit, García fa un pas més i planteja una mena d’història, o millor dit anti història, de ciència ficció sense recursos. El punt de partida és El llibre dels condemnats de Charles Fort (1874-1932)  , un investigador americà que exposa tota una sèrie de fenomens paranormals, des d’éssers que ens visiten fins a inexplicables manifestaciones metereològiques, bon terreny per plantar la crítica al positivisme científic de finals del segle XIX i de rebot a la tecnofília actual. 

L’acció se situa en plena natura, fet excepcional en l’obra de Garcia, i Pippo i Ricardo dos amics peculiars seran els encarregats de presentar el catàleg de fenomens mentre comparteixen tenda de campanya Quechua. Espai d’acumulació d’objectes i materials marca de la casa, música en directe i pantalles on no hi pot faltar un traç de violència i de sexe, força rebaixat respecte anteriors muntatges. Els textos i les imatges a pantalla dominen la primera part de l’obra durant la qual Juan Loriente i Gonzallo Cunill bàsicament deambulen, llueixen panxa i es comporten com uns campistes ridículs de cap de setmana. 

La cosa es va allargant fins a ratllar l’antiteatre i l’estupidesa d’algun moment fa que l’espectador no sàpiga si riure pel que veu a escena o cabrejar-se perquè l’autor se li’n fot a la cara. Una desena de persones en van tenir prou i van decidir marxar del Mercat de les Flors, reacció que em va semblar entranyable ja que no ho veia en un espectacle de García des de Accidens. Matar para comer (sí l’obra del llamàntol). 

Llàstima; la segona part de Enciclopedia de fenómenos paranormales Pippo y Ricardo mereix el favor del públic perquè emergeix el Rodrigo García autor i emprèn el vol d’un text estratosfèric com els que ens té acostumats, barreja de sordidesa i reflexió profunda, vida quotidiana de la que passa desapercebuda, crítica al sistema i paraula amorosa ofegada pel cinisme. Loriente i Cunill, dos dels carnissers habituals, brillen en les seves interpretacions perfectament naturals i alhora poètiques, sempre a l’alçada de l’exigència del García director amb qui a més de compartir ofici porten dècades d’amistat.