L’ombra de Rodrigo García és allargada. Al llarg de dècades, fins i tot avui, nombrosos creadors situats fora de les convencions del teatre ortodox han imitat la seva manera de crear, aquesta particular atomització dels llenguatges del teatre explotats en paral·lel. Fins i tot ha creat escola amb aquesta gruixuda ironia discursiva que puja al cel del que transcendental per just després rebolcar-se en el fang de la quotidianitat. S’espera molt d’ell i per això la seva última creació…