Un bon text que compleix amb els objectius que persegueix i amb un quartet de fantàstics actors per defensar-lo. Cesc Gay ha entrat per la
porta gran de la comèdia teatral amb ‘El veïns de dalt’, una visió de les
relacions de parella focalitzada en el moment en què entra en les discrepàncies
que solen precedir a la ruptura. Atent observador del zoo humà urbanita que
l’envolta, com ja va demostrar en la seva pel·lícula ‘A la ciutad’, l’autor i,
alhora, encertat director exhibeix l’agilitat pròpia del guionista
cinematogràfic que corre per les seves venes per edificar una trama ordida amb
diàlegs que atrapen la platea del Romea.

Gay incideix amb punyent ironia sobre les dificultats que
comporta l’aventura de compartir la vida en parella. Amb aquest punt de partida
teixeix una història que aconsegueix l’ immediata empatia d’un espectador
familiaritzat, per experiència pròpia o per proximitat, amb una més que
habitual tragèdia quotidiana. El cineasta es serveix d’efectius mecanismes
narratius, recolzats per una encertada escenografia que propicia els diferents
marcs per a l’acció.

Sense recórrer als habituals elements vodevilescos d’aquest
tipus de muntatges, Gay aconsegueix mantenir un crescendo en què l’efecte
sorpresa juga un paper determinant. El pes de la trama recau en la espurnejant
col·lisió verbal dels protagonistes. No és una obra rodona i sovint recorre a
l’humor de traç gruixut, especialment en les nombroses al·lusions al sexe que
són part essencial del relat, pero si escènicament aconsseguida.

La maquinària possada en marxa funciona a la perfecció
provocant el riure espontàni de l’espectador, encara que de vegades tanta
hilaritat ofegui el seguiment d’una dialèctica carregada de considerable mala
llet.

La parella central de la història la encarnen Pere Arquillué
(Juli), un professor de música que no ha pogut destacar com a intèrpret, i
Àgata Roca (Anna), una mestressa de casa i botiguera d’indubtable atractiu però
frustrada pels escassos al·licients de la seva diaria convivència. Quan,
després de mesos d’ajornament i contra la voluntat del seu company, conviden
als veïns del pis de dalt a casa, la trobada esdevé un detonant per
desencadenar una crisi que ha arribat a un punt de no retorn.

Nora Navas (Laura), psicòloga que intenta exercir de
terapeuta mediadora entre la parella, i Jordi Rico (Salva), un desinhibit
bomber de llibertines costums sexuals, són els complements necessaris per tancar la quadratura del cercle de la comèdia. Gay sembla haver escrit la
història al servei de les majúscules prestacions de Arquillué, que desplega amb
mestria i una gran vis còmica el cinisme del seu personatge, i de l’elegant i
continguda sorna de Roca. Tots dos brillen amb llum pròpia, però sense
desmerèixer la esplèndida i hilarant aportació de Navas i Rico. Un gran quartet
en suma per un muntatge recolzat inequívocament pel públic.