Cesc Gay presenta un muntatge de notables girs, deixant que alguns s’intueixin abans que es produeixin i altres que esclatin sorprenent a l’espectador. Construeix quatre personatges  que responen prou a un arquetip determinat i en el que el públic hi troba referents veïns amb molta facilitat. La veritat és que la comèdia té algun punt d’un traç excessivament gros i en altres moments sap driblar molt bé la caiguda de ritme. Els quatre actors estan al seu lloc. Àgata Roca fent el paper més fràgil i suggerent alhora; Pere Arquilluè amb una simplesa ben divertida; Nora Navas analitzant  les reaccions dels amfitrions; i Jordi Rico fent d’antagònic de l’altre marit i gastant la mateixa  franquesa. No hi ha excés en la interpretació; saben esperar a que esclati el riure sense perdre la compostura, cosa que és d’agrair. Segurament, les interpretacions són el més bo d’aquesta comèdia que té por a aprofundir massa en la part fosca dels personatges, que els deixa ben insinuats. Un treball, però, que és una notable targeta de presentació del cineasta en el seu debut teatral.