És tendre perquè els tres actors mostren una vulnerabilitat que és molt atractiva. Per contra, plantegen una relació d’amor quasi vodevilesca amb un regust cínic. El dubte plana contínuament: la joventut és l’estadi ideal d’un ésser racional (un somni dolç i enèrgic) i, un cop arribats a la vida adulta, només es pot sobreviure (quedant-se somnàmbuls)?

Llàtzer Garcia torna a la comèdia, el gènere amb el que va començar la seva vida professional (amb la companyia Arcàdia). De fet, retorna a un món del cinema de fa dècades, plantejant una realitat fantàstica, que pot ressonar a l’Esquivel! (Nau Ivanow, 2010). El dramaturg reitera alguns dels seus món com ara el personatge que dibuixa (La pols, 2014) i mira de plasmar una realitat quotidiana més aviat anònima, d’herois de lletra petita, uns personatges amb un lleu retrat històric com el d’Els nens desagraïts (Sala Beckett, 2017).