Vist a l’Espai Brossa el dijous, 17 de setembre de 2020

Aquesta és una comèdia-drama-romàntic-juvenil que mereix un comentari pausat, donat que la seva visió deixa un regust ben singular.

Amb un aroma de ‘la vida de Bohèmia’ coneixem tres joves despreocupats (al menys en aparença), que es coneixen quan la Laura convida al David i al Genís, avorrits al seu balcó, a sortir de festa. Tots tres tenen diverses vocacions creatives-artístiques, i de seguida hi ha un vincle molt especial, dels que es creen quan un s’aboca a la vida en aquell moment en què cap responsabilitat no l’atura.

Naturalment, estem parlant d’un triangle, tant d’amistat com d’amor (llegeixi’s relació íntima) que cap al final es va tancant… i desemboca en una Laura més gran i madura, que s’ha resignat a ser una senyora d’un senyor, que es dedica a organitzar festes, com més disbauxades, millor.

Aquest plantejament, que podria ser força engrescador, i que està servit amb energia i una gran extraversió dels tres protagonistes, amb una coreografia molt treballada sobre l’escenari circular i nu des d’on ens parlen, té alguns peròs importants: el text, que funciona en part pel desplegament de moviment que la direcció li ha conferit, no acaba d’entrar massa en profunditat en què els passa, fent que els ‘afers’ que tenen entre ells prenguin protagonisme. I la interpretació, com dic força expressiva i enèrgica, no va en la direcció del que el text ens sembla apuntar. Posaré un exemple: en un moment apareix un d’ells, parella i convivint amb la Laura, per adonar-se al final de l’escena que el seu amic ha passat la nit amb ella, ja que surt amb el pijama de l’habitació. En cap moment no l’hem vista incòmode, preocupada, amb allò que t’olora que la noia està amagant alguna cosa. I així et va passant en molts moments de l’obra, quan per exemple l’escena es repeteix, canviant els dos amics els papers. O quan representa que ells dos, David i Genís, també descobreixen una inesperada atracció.

Resumint, una història que no decau, que va proporcionant-nos novetats que mantenen un cert interès, i que ens parlen de relacions que qualsevol pot vincular a experiències viscudes, d’aquests ‘debutants’ de la vida i l’amor. Però que, en el curs de la funció, un es pregunta si en forma de lectura dramatitzada no donaria la oportunitat als espectadors d’interpretar amb més veracitat allò que ens suggereixen les paraules que van dient.