No m’agraden els llibres d’autoajuda. No me’ls
crec. Aquesta obra està basada en un d’aquest llibres, Els homes són de Mart i les dones, de Venus, del totem John Gray.
Vaja… Tot i aixì, en el programa de mà el director, Edu Pericas, admet que no
se l’ha llegida. Li ha fet mandra. N’ha tingut prou amb l’adaptació que ha fet
el Paco Mir per dirigir a un gran Jordi Martínez en el paper de professor,
conferenciant, mestre de cerimònies… Davant de tres pissarres, l’únic
personatge ens condueix pels jocs de l’amor, el desamor, l’avorriment, la
passió, la incomprensió, la felicitat… pel món de la parella. “És un curs de
relacions de parella, o sigui que de sexe, res”, adverteix de bon començament.

Ens argumenta amb gràcia que homes i dones som
diferents, tot explicant-nos coses que tots sabem i que, potser, ens fa
vergonya admetre. I ens sentim retratats. I a la sala se senten veus o riures
còmplices de qui se sent identificat en un moment donat: “¡En esta casa todo lo
tengo que hacer yo!”. Un clàssic. Potser sobren acudits tòpics i riures a la
sala, ara que hi penso.

Jordi Martínez ens fa passar una estona
desinhibida molt divertida. Fores complexes! I qui no sigui un amant dels
llibres d’autoajuda sempre pot enfocar l’obra com una crítica al gènere. No
canviarà en res. Però matarem els prejudicis i ens podrem dedicar a passar una
bona estona sense remordiments.

Això sí: aquesta aposta mediàtica, en podríem dir, del
Poliorama té un públic fidel garantit. S’ho passaran molt bé.