No cal
viure en parella ni anar a veure Els homes són de Mart i les dones de Venus amb la parella per tenir una excusa
per separar-se. O si… N’hi ha prou en què que us agradi el teatre i vulgueu
disfrutar d’una actuació magnífica de vora dues hores en un gènere en què
l’actor Jordi Martínez, el gran Marti, s’estrena (el monòleg) i supera amb
nota.

Pel que fa a l’espectacle, és una comèdia que els no sé
quants milions que han llegit el best seller de John Gray potser ja saben de
què va. És la conferència magistral d’un professor que va pel món explicant que
no ens ha d’estranyar el fet que no ens entenguem els homes i les dones. Som
diferents i això no té remei. Veiem, però, la versió del francès Paul Dewandre,
que està triomfant per París, adaptada per Paco Mir i dirigida per Edu Pericas

A l’escenari, tres pissarres i un conferenciant que
s’adreça als espectadors, convertits en assistents a la conferència. Les dots
de pallasso d’en Marti són impagables, certament el públic s’ho passa d’allò
més bé, gairebé sense descansar de riure, digui el que digui. Bé, sobretot, les
dones. He observat que riuen molt més que els homes. Per què? Potser, en el
fons, està escrit per a elles. O perquè en surten més ben parades, tot i que
pretén ser neutral i exposar, senzillament, les diferències. O perquè el fet
que interessin o no determinats temes també forma part d’aquestes diferències.
No ens hi trenquem el cap. És bo que els homes hi vagin, perquè els anirà bé
saber què pensem les dones. Crec que la síntesi de la conferència està ben
traçada. O no és veritat que les dones som capaces de fer 10 coses alhora? No
reclamem atencions? No som més emocionals?  I els homes, no és cert que els grada
sentir-se valorats? Que no els tractem com un electrodomèstic sinó que sapiguem
agrair que ens arreglin les coses quan s’espatllen?

La gràcia rau en què tot sembla tòpic, però tot passa a la
casa de qualsevol família i acabem veient que els tòpics som nosaltres. I és un
privilegi que ens ho expliqui un actor capaç de fer-nos veure fins i tot a la
seva esposa, la Maria, tot i que no hi és. Hi ha un moment Capri i un Rubianes
exquisits. I és que en Marti és molt gran!