L’originalitat del tema i la interpretació de Lara Salvador són els dos punts forts del segon text de Marta Aran. 

Clara i directa: quina és la mentida més grossa que t’han dit mai? I quina és la més gran que has dit tu? Així arrenca Els dies mentits, amb dues preguntes llençades al públic per part de la protagonista. Avís: és un espectacle que pretén la resposta del públic però la pretesa interacció no té cap incidència en el desenvolupament de la història.

A banda d’això i d’algun fragment a polir en la dramatúrgia, com ara la barreja de presències generacionals, cal felicitar Marta Aran per portar a escena un tema inèdit i silenciat no només a la ficció: l’anorgàsmia femenina. A més, aborda el sexe femení des del punt de vista de la dona, mostrant quin és el seu plaer, què desitja o què se n’espera i contribueix a la presència de textos escrits per dones joves a la cartellera. 

La dramaturga, que també signa la direcció,  fa ús del monòleg i parteix de la mentida que construeix la protagonista per ser acceptada socialment i que en realitat es converteix en malestar contra ella mateixa. El muntatge és viu, recorre a l’humor molt encertadament i també capgira la situació cap al drama contingut. 

La responsable de la versemblança de tot plegat és la desimboltura interpretativa de Lara Salvador. De dicció clara i quotidiana ens mostra una jove atrevida, aparentment líder i segura d’ella mateixa. Ho fa amb el mot i també amb el moviment, ballant fantàsticament i imitant escenes íntimes.Salvador també té la capacitat de transmetre l’angoixa d’una malaltia i la valentia d’afrontar-la començant per l’acceptació i la veritat.