És una benedicció que el Texas s’hagi atrevit a produir una nova posada en escena d’El principi d’Arquimedes, de Josep Maria Miró. Si el dubte que es coia en la primera versió (2012) ja era fèrtil, ara és terriblement trasbalsador. Com s’ha d’interpretar el petó que un monitor de piscina fa a una criatura per tranquil·litzar-la? Quin és el nivell de desconfiança hi ha avui respecte fa uns anys? Evidentment, el dramaturg no pretén justificar res. Simplement, és pregunta si, avui, les banderes vermelles afecten una relació indispensable entre criatura i monitor. És com si els carrers de les piscines fossin més estrets. Com és que aquesta desconfiança no ha eliminat els abusos? La dramatúrgia contemporàna catalana molt poques veads aixeca una segona producció que ja s’ha vist a Barcelona anteriorment. L’equip del Texas demostra que rescatar textos d’anys enrere té un efecte bola de neu. No va tenir la reposta de públic esperada, però, la reposició (també molt ben aconseguida) d’El mètode Grönholm al Poliorama.

La posada en escena de Leonardo V. Granados ha volgut remarcar una intensitat de thriller, amb uns efectes de llums i de so que aprofundeixen els canvis d’escena. Potser no és necessari perquè ja és evident la clau del conflicte, però és una marca que el reforça, amb major intensitat. Que el Texas estigui a dues bandes permet variar les “repeticions” de les rèpliques. No arriba tota la informació indispensable de cop, el que carrega d’ombres (i de silencis amagats) els personatges. Sandra Monclús és una continguda i rígida directora de la piscina. Èric Balbàs és el monitor principiant que va distanciant-se del protagonista. Marc Tarrida és l’expert monitor que no pot entendre la queixa d’uns pares (personificats en Jordi Coll) i que no sap gestionar-la. Destapada la denúncia, el monitor extrovertit s’enfonsa com un plom a l’aigua i sembla que ell mateix desconfiï de la seva integritat moral.

Miró escriu per plantejar-se preguntes a l’escena. Els comportaments dels seus personatges són complexos, ambigus, de supervivència. Sí ja provava de mirar un mateix fet des de dos pols oposats (els monitors i els pares), ara ha anat eixamplant els punts de vista amb El cos més bonic… I la recentment estrenada La Majordoma (tornarà al setembre al Heartbreak.