¿Qui no ha sentit la necessitat d´abraçar, inclús donar un tranquil·litzador petó al front o a la galta a un-a nen-a de 7-8 anys que ha entrat en un estat de pànic?.  Un acte ben normal i lògic, però que en segons quin context pot esdevenir problemàtic, fins i tot observat com a delictiu.

L´obra

En Jordi es un jove monitor de natació que des de fa cinc anys ensenya a nedar al grup infantil. Es un bon monitor de caràcter desenfadat i espontani. El seu company, entrena als pre-adolescents i es més seriós. Ha arribat el dia que el grup ha de començar a nedar sense bombolla. Un dels nens entra en pànic i en Jordi l´abraça i li dona un petó a la galta per tranquil·litzar-lo. Es un fet natural, però que transgredeix el protocol. Els nens-nenes ho comenten a casa sense donar-li importància, però un pare en especial demana explicacions a la directora. Just aquells dies a un Esplai proper ha estat denunciat un monitor per tocaments als nens i nenes. Els pares-mares contacten entre ells i les pors i els prejudicis es desfermen a la ret. La situació es va enterbolint amb tota classe de rumors i la directora ha de prendre una decisió.

Quan es va estrenar el 2012, ja va ser visionaria del que ha passat després. Ara som una societat amb més pors, més insegura. Internet s´ha convertit en un abocador incontrolat d´odi i noticies falses. Un fet petit, una petita sospita sense major fonament, pot transformar-se entre rumors i prejudicis en un fet delictiu que pot enfonsar la vida personal i professional d´una persona.

L´autor

Josep Maria Miró (Vic, 1977), es autor i director de teatre, llicenciat en dramatúrgia a l’Institut del Teatre i en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Autor de més de deu textos teatrals que han estat reconeguts amb més de deu premis. Té textos traduïts a una quinzena de llengües i estrenats a diversos països d´Europa i Llatinoamèrica.

Ha dirigit els seus propis textos i d´altres en diverses ocasions (El carrer Franklin, La voix humaine, Drames litúrgics, El principi d´Arquimedes-2012). Com a periodista ha participat com a tertulià a diversos programes de TV3, Radio Nacional, Com Radio, etc. Com a docent imparteix classes a la Universitat de Girona i a l´ESCAC..

La posta en escena

L´escenari es un asèptic vestuari, conservant l´esperit del muntatge primigeni. El són juga una part important. Des de que entrem a la sala ens veiem immersos, submergits, en un àmbit sonor que ens capbussa dins l´aigua i entre els sons amplificats s´identifica una presencia de dofins. L´acció està estructurada en breus escenes separades per foscos. El pas d´una escena a l´altre vindrà marcat per un brusc cop sonor, que fa que ens mantinguem en tensió al llarg dels vuitanta minuts que dura l´obra. Hi ha escenes repetides des de diferents angles, el que permet al públic no perdre detall (l´escenari es central i el públic es a banda i banda).

Notable direcció de Leonardo V. Granados i notable interpretació dels quatre intèrprets, especialment dels tres sobre els que gira l´acció, la directora, el monitor implicat en el fet i el seu company.

Una obra i un muntatge que no et pot deixar indiferent, que et fa reflexionar a fons per que tots-totes podem viure per activa o per passiva una situació simular.

Escenografia i vestuari Elisabet Rovira. Disseny de són Guillem Rodríguez i disseny d’il·luminació Sylvia Kuchinow

El director

Leonardo V. Granados, es una jove promesa de la direcció i l dramatúrgia, acabat de graduar per l’Institut del Teatre (2024). Director emergent de la companyia La Metralla i director de sis peses des del 2019. Assistent de direcció de Magda Puyo (Quans ens haguem torturat prou-TNC-2023) i d´Israel Solà a Le congrés ne marche pas, de La Calòrica (Teatre Lliure-2023). Ha dirigit sis obres, la darrera, Sora el glaç (2024). Aquest es el seu primer muntatge professional.

Els interpretes

Marc Tarrida Aribau. Graduat a l´Institut del Teatre de Barcelona. Co-creador de la companyia còmica Duo Fàcil (que en realitat son tres), amb dos companys de l´Institut (memorable el seu cabaret-mexicà Y me morí- Espai Brossa-2018, al que van seguir altres muntatges i recentment Observin aquests fills de puta-Maldà 2024). Com a actor dramàtic ha treballat al TNC (Els criminals) i al Lliure (Fàtima i El quadern daurat) i a la Beckett  (Eufòria, El desig del cor). Ha treballat també al cinema i la televisió i de forma habitual a la radio.

Sandra Monclús Manchón. Llicenciada a l´Institut del Teatre. Reconeguda actriu, combina el seu treball amb la docència a l´Escola Eòlia i a l´Institut del Teatre. Ha treballat en nombrosos muntatges teatrals (La màquina de parlar, Ivanov, Marits i mullers, Prendre partit, El gran comediant..).

Es dona el fet, que quan va començar en Marc Tarrida, recent arribat de la seva natal Igualada, el 2014 a l´Institut del Teatre, la primera professora que va tenir va ser la Sandra Monclús. Evidentment es emocionant el fet que professora i alumne coincideixin ara a l´escenari.

Eric Balbàs es actor, director i productor i membre fundador de la companyia El Eje (Röbota (Servitud)-La segona Eva), format a l´Institut del Teatre. Ha treballat en papers destacats a les series de televisió Carlos, el rey emperador i La Mesías i en diverses pel·lícules.

Jordi Coll Serra, es actor, cantant i ballarí. Ha treballat amb Dagoll Dagom a L´alegria que passa, al TNC a Els jocs florals de Canprosa i ha participat en nombrosos musicals, Grease, Hair, Fama, El petit príncep..

La productora

Nova producció impulsada pel Teatre Texas, que té com objectius fundacionals recuperar i revisar el ric patrimoni escènic català, que degut a les dinàmiques del mercat teatral local, surten de circulació molt abans que es hagi pogut gaudir el públic. Precisament una de les obres d´autoria catalana contemporània de mes èxit internacional, prop de 50 muntatges arreu del món, vint traduccions, editada en 13 ocasions, és El principi d´Arquimedes que a Catalunya, des del seu estrena, ha tingut un curt recorregut. Sols la van veure poc mes de 7.000 espectadors i es va representar  tan sols en 4 poblacions. Es va estrenar a la Sala Beckett el 3 de juliol del 2012. El 2013, va passar a la Sala Villarroel.

El repartiment era llavors.. Rubèn de Eguía, Roser Batalla, Santi Ricart i Albert Ausellé (actualment al TNC, representant L´aranya) i l va dirigir el propi autor Josep María Miró, que ara ha volgut donar un pas al costat per que la dirigís un director jove, de la nova generació per que li donés la seva pròpia i actual visió.

Els sandvitxos cinèfils del bar del Texas

El Espai Texas es l’únic lloc a Barcelona on es fa deforma continuada teatre i cinema. Històric darrer cinema de barri de la ciutat, va tenir diverses vides des de 1910 i diversos noms. Del 1947 fins el 1995 amb el nom de Cine Texas. Del 1995 fins el 2013, com a Lauren Gràcia i rescatat pel director Ventura Pons i de nou com Cinema Texas del 2014 al 2020. De nou al rescat acudeixen dotze professionals de llarga trajectòria en la gestió cultural i el 2023 li donen nova i dual vida (teatre-cinema), amb el nom d´Espai Texas.  Tot es menut i acollidor, estil bonsai en aquest ben aprofitat lloc i ple d´encants paral·lels com els pòsters de spaghetti-westerns (Las pistoles del Norte de Texas, Texas Kid, Los gemelos de Texas..) i sobretot els deliciosos sandvitxos-bikinis que serveixen al petit bar amb suggerents noms cinèfils: Les Hepburn, Spencer Tracy (El vell i el mar), Fellini-Truffaut, Chicken Run, Porky´s i Porco Rosso. 

Text: [email protected]