El pes del plom

El pes del plom és un muntatge creatiu i visualment efectista, que ens parla d'aquest tema tan conegut com és el benefici que fan amb les guerres els grans empresaris d'armament. Una periodista vol comprovar com funciona aquest horrible mercat que ningú no sap o no pot parar. Res de nou en el plantejament de la temàtica però sí en la forma. La companyia La Virgueria, a la Sala Beckett ens construeix un espai abstracte que reflexa -crec- la por i un entreteixit que no podem traspassar. A una bannda l'empresari gens disposat a cap canvi ni a cap concessió, a l'altra la periodista que vol esbrinar què passa i com passa... i el seu amic. És una estructura formal i argumental força innovadora, gens lineal que combina bé amb un realisme de gran potència i que té una tensió creixent fins que en un moment donat ja molt a prop del final, no acabem d'entendre què ens vol dir aquesta posada en escena, molt pensada i mesurada però massa poc clara en el seu final. Es un teatre compromés, és interesant, és un grup que mostra un interès en buscar formes i maneres de dir-nos coses que evidentment ens interessen però aquí, per un públic normal com jo, no han sabut tancar bé l'espectacle. 

La consciència és l'arma que desperta la justícia. Aquesta és l'eina que, altra vegada. La Virgueria ha activat per a fer una reflexió sobre la indústria armamentística. Tot i que, pugui fer flaire a  pamflet (perquè és molt fàcil fer una denúncia en què apareguin els negocis bruts però legals d'armament en què uns energúmens d'enriqueixen sense preocupar-se de les conseqüèncie,s a centenars de quilòmetres al Sud) Aleix Fauró i Isis Martín fan peu en les contradiccions i fabulen un canvi de papers traumàtic. Amb aquest gir el maniqueisme es trenca i l'eufemisme (parlar d'armes de destrucció com a eines de defensa de les garanties constitucionals, posem per cas) es fa més evident. Una interessant reflexió que no  estalvia moments d'incomoditat amb escenes de gran tensió i ús de la força. El nucli de la peça, on de dedebò hi ha el combat discursiu és en una entrevista, que aparentment no perd les bones formes però deixa despullat el perfil del cinisme polític i industrial. La companyia no en té prou amb el quadre que pinta cada vespre a escena.  Convida també a assistir a sessions sobre el comerç d'armament i, pel 8 de maig, hi ha prevista una sessió amb Aleix Fauró i un membre de Recomana a la mateixa Sala Beckett, amb la complicitat del Club de Cultura TR3SC..