El pes del plom és un muntatge creatiu i visualment efectista, que ens parla d’aquest tema tan conegut com és el benefici que fan amb les guerres els grans empresaris d’armament. Una periodista vol comprovar com funciona aquest horrible mercat que ningú no sap o no pot parar. Res de nou en el plantejament de la temàtica però sí en la forma. La companyia La Virgueria, a la Sala Beckett ens construeix un espai abstracte que reflexa -crec- la por i un entreteixit que no podem traspassar. A una bannda l’empresari gens disposat a cap canvi ni a cap concessió, a l’altra la periodista que vol esbrinar què passa i com passa… i el seu amic. És una estructura formal i argumental força innovadora, gens lineal que combina bé amb un realisme de gran potència i que té una tensió creixent fins que en un moment donat ja molt a prop del final, no acabem d’entendre què ens vol dir aquesta posada en escena, molt pensada i mesurada però massa poc clara en el seu final. Es un teatre compromés, és interesant, és un grup que mostra un interès en buscar formes i maneres de dir-nos coses que evidentment ens interessen però aquí, per un públic normal com jo, no han sabut tancar bé l’espectacle.