La consciència és l’arma que desperta la justícia. Aquesta és l’eina que, altra vegada. La Virgueria ha activat per a fer una reflexió sobre la indústria armamentística. Tot i que, pugui fer flaire a  pamflet (perquè és molt fàcil fer una denúncia en què apareguin els negocis bruts però legals d’armament en què uns energúmens d’enriqueixen sense preocupar-se de les conseqüèncie,s a centenars de quilòmetres al Sud) Aleix Fauró i Isis Martín fan peu en les contradiccions i fabulen un canvi de papers traumàtic. Amb aquest gir el maniqueisme es trenca i l’eufemisme (parlar d’armes de destrucció com a eines de defensa de les garanties constitucionals, posem per cas) es fa més evident. Una interessant reflexió que no  estalvia moments d’incomoditat amb escenes de gran tensió i ús de la força. El nucli de la peça, on de dedebò hi ha el combat discursiu és en una entrevista, que aparentment no perd les bones formes però deixa despullat el perfil del cinisme polític i industrial.

 La companyia no en té prou amb el quadre que pinta cada vespre a escena.  Convida també a assistir a sessions sobre el comerç d’armament i, pel 8 de maig, hi ha prevista una sessió amb Aleix Fauró i un membre de Recomana a la mateixa Sala Beckett, amb la complicitat del Club de Cultura TR3SC..