Estem davant d’una comèdia desbotonada i hilarant, amb aquell humor encomanadís i enganxifós, no tant per l’obra original -un riure carregat de dramatisme-, ans pel carès que li ha donat una versió-tobogan i una posada en escena al servei de l’audiència més avesada a mirar-s’ho tot des del sofà de casa. Interpretacions àgils i cridades, particularment en mans del protagonista i director Joel Joan, d’un histrionisme portentós i un pèl passat de rosca. Entre l’aparent nimietat d’una anècdota familiar, les bromes i les veres s’entortolliguen en un nus endimoniadament trenat fins que esclata la mare de totes les frustracions, insatisfaccions i drames personals. Rere l’ungüent, la coltellada; vora l’amanyac, la clatellada. És l’únic pols dramàtic de la funció: l’esclat de la soferta amfitriona. Altrament, batre de barres sense més misteri. A passar-s’ho bé!