Tot i que de vegades s’utilitzi de forma despectiva, els francesos disposen d’un terme molt útil, teatre de bulevard. Serveix per identificar produccions privades, gairebé sempre comèdies, que s’adrecen al gran públic. Al Poliorama –última sala en actiu d’una Rambla en què s’apaga la cultura– tornen a brillar els neons de ‘El mètode Grönholm’, èxit indiscutible, que des de la seva estrena el 2003 ha traspassat formats i països. El principal reclam ara és el seu renovat repartiment, relleu generacional i cares conegudes per a un rescat molt oportú en aquests temps poc propicis per al risc en les produccions (…)

LLEGEIX LA CRÍTICA SENCERA AL MITJÀ