Excel·lent treball interpretatiu de l´actriu Anna Sabaté, molt ben acompanyada per una sensible i precisa direcció d´Eles Alavedra, (que es a l’hora l´adaptador), i pels fragments de textos de l´escriptora Virginia Woolf. Tot comença de matinada, quan l´escriptora torna a casa, deprimida per la buidor repetida a les reunions i sopars a les que ha assistit. Intenta escriure les reflexions sobre la societat que l´envolta, sobre el poder, la manca de comunicació, la mediocritat humana, la superficialitat que ho envaeix tot, sobre la sinceritat i l’ètica a l´hora d´escriure. Son textos que es dirigeixen directament al lector i mostren el desencís i els dubtes de l´autora i la necessitat de creure en un horitzó. A mida que l´actriu es va desfent de la roba, el mirinyac de gala, el vestit de societat, els aplics, les sabates, el pentinat….les seves reflexions esdevenen més iròniques i es va retrobant amb ella mateixa fins a finalitzar cara a cara amb un pretès diàleg de màxima proximitat amb el públic.

Anna Sabaté aconsegueix mimetitzar-se completament amb l´escriptora, no sols amb una semblança física més que raonable, si no en totes i cadascunes de les paraules que diu (una dicció perfecte), i en totes i cadascuna de les accions que realitza-viu al nu escenari, on tan sols hi ha una taula rectangular allargada, una cadira i un penja-robes. Cada gest es summament expressiu. Sotils canvis d’il·luminació ajuden a marcar les transicions.

El text i les reflexions sobre la societat, l´etica professional i els dubtes existencials amb alguns punts, com la referència al mòbil, que li donen un entorn actual, es-son perfectament vigents.

Hi ha pinzellades que fan referència a la seva vida com aquesta ma que busca mullar-se en les aigües del riu, o aquesta cabussada dins la roba, en que finalitza la funció.   

Aquest espectacle es va estrenar el 2015 a la Sala Àtrium amb el títol d´El desvetllament d´una papallona nocturna, i va consagrar a l´Anna Sabaté, com a la gran actriu que es i una magnífica monologuista, faceta en la que el 2019 va tornar a incidir, amb Solo per a Paquita (La Seca-Espai Brossa).

Una actriu bidimensional

Anna Sabaté als 14 anys, quan era una nena rebel i insegura, de la ma d´una professora va descobrir el Teatre. En acabar la secundaria es va inscriure a l´Institut del Teatre de Barcelona, en acabar els estudis i de forma paral·lela va estudiar Coaching i Lideratge, va fer un Màster en PNL i va descobrir com a eina l´Eneagrama. “La prioritat va ser trobar el sentit, el propòsit de les meves decisions vitals i el meu estudi personal”. Va fundar i es directora del projecte educatiu Teatre i Consciència i dona classes a l´Institut del Teatre de veu i interpretació i a Campus Esart. Es formadora d´actors en la tècnica Meisner, de la que es va graduar el 2014. El 2019, inaugura la seva pròpia escola, Espai Philae, www.espaiphilae.com. “Visc l´art com un canal creatiu mitjançant el que elevar el nostre estat vital i espiritual, arribant a viure des de la plenitud i l´autenticitat”.

Ha treballat com actriu a La nostra mort de cada dia, de Manuel Pedrolo (TNC-2015), Camargate (Almería Teatre-2015), Escenes d´un matrimoni, d´Ingmar Bergman (Teatre Akademia-2018) i el monòleg Solo per a Paquita, a La Seca-Espai Brossa (2019) i la re-estrena d´El desvetllament, fragments de Virginia Wolf.  Com a directora va estrenar La Història del Zoo, d´Edward Albee (Atrium-2013).  

També ha treballat en diverses pel.lícules com Julia ist (2017), Ave Maria (1999), Rostre-pàlid (2018), Ojos negros (2019), La vida sense la Sara Amat (2019) i la mini sèrie Cucut (2022) i la sèrie televisiva Comtes, l´origen de Catalunya (2018)

El polifacètic director-adaptador

De nom Jesús Fernández (artísticament Eles Alavedra), té una llarga experiència com a actor, cantant, director, guionista i dissenyador escènic. Va començar a treballar al Centre Municipal de Teatre de Granollers (1985) i va participar amb diversos muntatges del Teatre de la Nau coma actor i ajudant de direcció. Allí va conèixer a Ever Blanchet i María Clausó, amb qui van fundar la Companyia Versus i més tard EL Versus Teatre. Ha dirigit els musicals Porter Paradís (2004-Teatre Gaudí) i Wonderful sounds  (2010-Teatre Gaudí). Com a actor i cantant, va actuar, entre d´altres muntatges, a Lorenzacció (1989) i El dret d´escollir (1988), sota la direcció de Josep Maria Flotats; Drácula, el musical (protagonista-1995), sota la direcció de Josep Maria Flotats; Càndid, dirigit per Xavier Albertí (1996), El geperut de Nôtre Dame (1997), La bella i la bèstia (1998) i en nombroses vetllades operístiques.

Una escriptora fascinant

Virginia Woolf, nascuda Adeline Virginia Stephen (1882-1941), esta considerada una de las grans escriptores del segle XX, inscrita dins del modernisme avantguardista, va destacar per la seva tècnica narrativa i del monòleg interior, amb un notable estil poètic. Així mateix es reconeguda per la seva aportació al moviment feminista. Va néixer dins d´una família d´alt nivell intel·lectual, benestar econòmic i rodejada de llibres, però quan tenia 13 anys va morir inesperadament la seva mare, dos anys mes tard una germanastre i nou anys mes tard el seu pare. Tots aquests fets la van sumir en una continuada depressió de la que no se´n va sortir en tota la seva vida. Quan tenia 30 anys es va casar i va gaudir d´un matrimoni estable i feliç, malgrat les seves pujades i baixades depressives. Als 59 anys veient que el seu trastorn bi polar avançava de forma clara i per no fer patir més el seu entorn va decidir suïcidar-se.

Virginia Wolf al cinema

Destaquen Orlando (1992), La senyora Dallowey (1997), sobre les seves novel·les homònimes,  Las hores (2002), on Nicole Kidman interpretava convenientment maquillada a l´autora, i Vita &Virginia, sobre la seva relació amb la també escriptora Vita Sackville-West.  

El dramaturg Edward Albee va utilitzar el seu nom per la seva celebrada Qui te por de Virginia Woolf?, molt representada arreu i portada al cinema en una celebrada pel·lícula el 1966.

Text : [email protected]