Ha arribat l’hora de tornar a casa. Després d’una vetllada social, d’un
sopar ple d’invitats més o menys brillants als quals sembla agradar força
aquesta mena de reunions en què sempre hi ha lloc per deixar anar una
frase enginyosa, Virginia Woolf – o com a mínim, aquest alter ego de la
magnífica escriptora interpretat amb intensa precisió per Anna Sabaté- es
disposa a anar-se traient la seva roba de nit de festa. I ho fa convertint
l’acte de desprendre’s  d’aquelles peces
de tela que només s’ha posat per acudir a un acte en el qual evidentment no
s’ha sentit massa a gust, en quelcom que també en té alguna cosa de striptease
emocional: quan més mudada es troba Virginia, més s’adrecen les seves paraules
a assenyalar amb un punt d’ironia la incomoda sensació encotillada que li
provoquen aquesta mena de reunions. I quan més peces de tela cauen a terra, més
s’endinsa l’escriptora pel territori de les seves pròpies pors, records torbadors,  inseguretats i dubtes sexuals, i més ens
permet conèixer les seves idees sobre el món que l’envolta, sobre la cultura, l’art,
i sobre el paper que les paraules i la creació han de tenir a l’hora d’empenya
la transformació d’aquest món. Tot plegat, mentre es permet fins i tot jugar
una mica amb les fascinants aigües d’un riu que, com sabem, amb els temps s’acabaria
empassant la seva vida per pròpia decisió.

L’espectacle d’Eles Alavedra opta per una
encertada sobrietat  , i l’espai de la
representació resulta alhora prou íntim com per a que no sigui necessari forçar
encara més la intimitat: en aquest sentit, potser sobra una mica aquell
fragment del muntatge en el qual Woolf/Sabaté es salten totes les distàncies
per tal de barrejar-se amb el públic i interpel·lar l’ho directament, com si
calgués  remarcar així la vigència de les
reflexions de Woolf . I no cal: aquesta vigència i la potència del seu
pensament, no precisen altra reforç que la mirada que de cop s’entela de
llàgrimes, el mig somriure dibuixat a la boca i l’exacta modulació de les
paraules amb que Sabaté dibuixa a Woolf. Una interpretació que ve a afegir-se a
la temporada d’excel·lents monòlegs amb rostre de dona que darrerament estan
passant per la nostra cartellera.