Magnètic i fascinant muntatge. Julio Manrique ha fet
diana amb ‘El curiós incident del gos a mitjanit’, versió teatral de la
novel·la de Mark Haddon publicada al 2003 i que es va convertir immediatament
en un ‘best-seller’. Partint de la premiada adaptació que el dramaturg Simons
Stephens va fer el 2012 per a la seva estrena al Royal National Theatre de
Londres, el director ha teixit un exquisit relat que captiva els espectadors
del Lliure de Gràcia, fins al punt que, en esgotar totes les localitats, el teatre
ha hagut de prorrogar dues setmanes més les funcions.

El fenomen està plenament justificat, no només per
l’empremta profunda que va deixar el llibre als seus fervorosos lectors sinó
pel valor afegit de la impecable factura d’una posada en escena en què, a més
d’un repartiment encapçalat per Pol López, té un gran protagonisme
l’escenografia de Lluc Castells, amb enginyosos ‘invents’ de gran efecte
plàstic per ambientar els diferents espais de la producció. És el cas del
viatge amb tren a Londres del protagonista exposat amb notable ritme
cinematogràfic, gràcies també als ben coreografiats moviments de Núria Legarda.

López aconsegueix des del primer moment del
desenvolupament de la història l’empatia de l’espectador amb el seu personatge,
un adolescent afectat per la síndrome d’Asperger, una de les manifestacions de
l’autisme. El paper sembla estar fet a la seva mida. El jove actor, que ja va
conquerir al públic del mateix teatre amb el monòleg ‘Ivan i a els gossos’, fa
una immersió tan formidable en el seu personatge que acaba sent una encarnació
perfecta del mateix. En aquesta recreació, aconseguida allunyant-se dels
excessos, estan totes les senyes d’identitat del jove superdotat capaç de ser
un geni de les matemàtiques, però a qui la seva afecció el porta a qüestionar
els comportaments dels qui l’envolten. Rebutja que el contacte físic i no
suporta la mentida ni les voltes que condueixen a ella.

Sincer, directe i amb reaccions fora de tot
convencionalisme, sorprèn i emociona fins deixar-te sense respiració. La trama
arrenca quan un matí descobreix que Wellington, el gos del veí, ha estat
apunyalat. Impressionat per la brutalitat dels fets, Christopher intentarà
descobrir l’autor de la mort del can. Aquesta detectivesca obstinació acabarà
portant-lo a desvetllar l’engany a què l’ha sotmès el seu pare (un Ivan Benet
que broda el paper del progenitor que tem perdre el seu fill) fent-li creure
que la seva mare (una commovedora Cristina Genebat) ha mort. La seva ferma
decisió per trovar-la el portarà a enfrontar-se al que, per a qui viu en el seu
encastellat món mental, representa un complex viatge en ferrocarril.

Però en aquesta versió d”El curiós incident …’, tan
extremadament rica en matisos, el treball coral del repartiment juga un paper
determinant. Manrique, recolzat com a ajudant de direcció per l’ascendent Marc
Artigau, no ha deixat puntada sense fil en el dibuix dels perfils de cada un
dels altres personatges. Marta Marco dóna força al rol de la professora
Siobhan, lluint a més en un passatge de la banda sonora musical com a interpret
de violoncel, i estan molt convincents en els seus desdoblaments Carme
Fortuny, Norbert Martínez, Mireia Aixalà i Xavier Ricart. Una producció
plenament aconseguida, pletòrica de sensibilitat i ironia i apta per a tots els
públics.