CRÍTIQUES

VALORACIÓ
6
Històries que han de créixer
Publicat el: 3 d'abril de 2016
CRÍTiCA: Eden Club
L’acció ens situa en una sala de ball
abandonada, un lloc on records i vivències passades ronden per l’espai. Si bé
ara ens trobem que la sala està plena de parelles de la denominada tercera edat
que feliços ballen arrambats ritmes de la seva època.
Cinc músics i cinc joves ballarins els fan
fora de manera educada per tal d’envair
l’espai i convertir-lo en espectador d’un grapat d’històries, la majoria
fallides. Com també resulta fallit el muntatge d’Inés Boza perquè el contingut reclama créixer a nivell
coreogràfic com també s’hauria d’ordenar i netejar de conceptes,
alguns dels quals resulten plans i gratuïts.
El projecte parteix d’una idea suggerent: la col·laboració d’Ines Boza i la seva
companyia Senzatempo amb la compositora i contrabaixista Giulia Valle. Un espectacle de dansa en el que la música
sigui interpretada en directe té molt a guanyar i més quan la interrelació
entre músics i ballarins sigui estreta, com és el cas de Eden Club. Però això no salva el muntatge d’una carència de saber
dibuixar millor les històries que tenen lloc. Com també hi ha el reclam d’un
treball coreogràfic més elaborat i ambiciós.
Dones sensuals, homes vanitosos, gestos
d’exigència, carícies plenes de desig, frustració, duplicitat de personalitat,
són un mostrari de les grandeses i misèries de l’ésser humà. Una desfilada d’imatges que obtenen els
millors moments quan el grup balla a l’uníson
i plegats combreguen en moviments corporals i de braços.
Entre els ballarins destaca, a més de la
personalitat d’Ines Boza, la presència de Toni Mira, ballarí i coreògraf
reconegut que aporta a l’obra una de les seves manies, tan presents en els espectacles del seu grup: l’exigència de la
musicalitat, ballar al ritme de la música que sona.
Eden
Club arriba dalt l’escenari encara massa verd però es
percep que té temps per endavant per créixer de contingut i execució. Almenys
és el que s’espera d’un projecte interessant que arriba d’una gent amb garanties
suficients per a saber aportar matisos i perfils suficients perquè la historia
es consolidi.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Eden Club
TÍTOL CRÍTiCA: Vides paral·leles
PER: Jordi Sora i Domenjó

VALORACiÓ
5
TÍTOL CRÍTiCA: Música viscuda per a una textura dramàtica massa plana
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
6