Maduixa Teatre construeix un nou muntatge amb els referents de Ras, una peça que es va poder veure el 2012 al TNC (en una àmplia gira). Si en aquella peça, es jugava amb dos desconeguts que, al llarg de l’experiència, acabaven bastint una tendra amistat a partir de les projeccions al terra (el públic s’ubicava en grades envoltant el requadre), ara Dot funciona a la italiana amb les projeccions que es poden veure en una pantalla al fons de l’escena i que permet construir negatius i també fer visible l’acció al darrere. També són dos personatges que acabaran conciliant. Ella li agrada tenir la paret blanca. Ell disfruta pintant-la, construin línies que sonen a partir dels dos punts que projecta amb els seus dits màgicament.

Com a Ras hi ha un treball de compenetració amb el video que és molt escrupulós. I els personatges transmeten simpatia. Els elements que es projecten a mode de geroglífic permet que la canalla averigui la motxilla, la balena, la poma o el despertador que abans s’ha citat com improvisadament. tot és molt acurat i tot i la rigidesa de la teconologia, els artistes ho fan facil, respirant simpatia i joc. s’aconsegueix moments visuals màgics i també puntes d’emocio, molt senzille,s gens aparatoses., No ho necessiten. Tot i que la canalla apareix molt més distant a l’acció (i en molt major nombre de butaques, que suposa un risc notable d’atenció) en cap moment perden l’interès per l’escena. El premi que va rebre a la darrera edició del Festival Feten (Gijón) sembla ben merescut. Dansa i audiovisual que atrapa per la seva espectacularitat i alhora pels quadres inspiradors, íntims,que projecta. Molt recomanable, és un molt bon primer pas al món de la imaginació des de l’escena.