Divertit i
poètic, Dot deixa embadalit a tot
tipus de públic. L’aparent senzillesa de la proposta s’explica en funció del
públic a qui preferentment es dirigeix l’espectacle: l’exigent públic infantil.
Dot utilitza conceptes bàsics (s’inspira
en el conceptualisme i minimalisme de l’artista Sol Lewitt) explicats a
partir del gest i del moviment, la llum, el color i les formes geomètriques més
simples. La Laia (Laia Sorribes) té cura de la seva paret blanca, s’ocupa que
no hi hagi cap taca, cap mosca “pesada” que trenqui la seva blancor…
el personatge de Dot (Joaquin Collado) arriba al món de la Laia per
descobrir-li les infinites possibilitats de formes i colors que pot contenir la
seva paret. Des d’un petit punt blau, la Laia entra en el món d’en Dot i, entre
tots dos, construiran un altre encara més ric i divers. Darrera la paret hi ha
tot un univers per descobrir, la imaginació i les ganes de jugar els guiaran en
aquesta descoberta. La música de Damián Sánchez -una composició que parteix de diferents
referents populars- i la dansa -direcció coreogràfica a càrrec de Mamen García-
són part fonamental de l’espectacle. Però, entre tots els elements teatrals en
joc, destaca el disseny de vídeo (Nirvana Imatge) i audiovisuals (Bea Herráiz):
els dos actors/ballarins interactuen amb les formes i colors projectats i la
gran pantalla  -translúcida- esdevé una
complexa escenografia canviant que assoleix el rang de personatge. Joan Pablo
Mendiola (director i dramaturg) ha convertit la interacció en un autèntic
diàleg entre la tecnologia dels mitjans audiovisuals i la forma artesana del teatre.
Aconsegueix moments d’autèntica màgia teatral, troba un fil argumental senzill
per servir-lo amb una sofisticada xarxa de recursos audiovisuals. El ritme es
va accelerant i en Dot i la Laia entren en un transformat món d’Alícia. De nou,
la paret blanca… tot ha canviat, però, per a la Laia. Dot és un viatge al país de la imaginació del que tots, petits i
grans, en podem sortir més rics.