Dos familias

En un costat de l'escenari, Miguel, un (ex)toxicòman, rep una trucada: està rehabilitat i té dret a recuperar el seu fill, del qual els serveis socials el van separar quan va néixer, fa dos anys. A l'altre costat, la Cristina i el Marcos, una parella modèlica, culta, educada (repel·lent, podria afegir algú.). La trucada que reben ells és per comunicar-los que el nen del qual es van fer càrrec fa dos anys ha de tornar amb el seu pare biològic, que ha superat els seus problemes amb les drogues. El drama està servit. Enfocat amb precisió, respecte i originalitat en la posada en escena 'Dos familias' ens fa gaudir del teatre i ens obre al debat.(...)La força de l'obra és que no és un melodrama. "El director ha aconseguit expressar les emocions sense esprémer el drama i, sobretot, sense cap intenció d'adoctrinament", diu Telletxea. "Té tocs d'humor, sí, d'humor, perquè l'humor ajuda a transmetre missatges importants", sosté l'actor.

A un lado, la familia de acogida. Al otro, el padre biológico. A un lado, un matrimonio –Anabel Totusaus y Eduardo Telletxea – con medios y posibles, que ha pasado dos años cuidando del que también es su hijo. Al otro, un exalcohólico y exdrogadicto –intensísima interpretación la de Pau Sastre-, quien tuvo a su hijo sin saber que iba a ser padre, y quien se ha esforzado al máximo para recuperarse y recuperarlo. ¿Con quién debe quedarse el niño?El debate está servido, sin que la dramaturgia de José Pascual Abellán nos dé una respuesta clara. Sin buenos ni malos. Sin juicios ni moralejas. Solo la representación humana de un conflicto y de tres puntos de vista que, como en la vida, evolucionan constantemente. En medio, un buen número de reflexiones sobre la paternidad y el miedo que conlleva tal responsabilidad. Con momentos de humor surrealista surgidos de la incomodidad y el nerviosismo, tal y como pasa en la vida. Y unas cuantas frases que dan qué pensar.Muy destacable es también la puesta en escena del director Sergio Arróspide, con una escenografía sencilla pero llena de significado. El osito de peluche se convierte en el elemento clave para la representación de un niño cuya aparición queda elidida, pero para nada ignorada. También el vestuario y los pocos elementos escénicos contribuyen de forma sutil pero muy visual a la presentación precisa de los personajes y sus formas de vida. La acertada estructura dramática, en la que se destacan los paralelismos entre los dos bandos, viene apoyada por la iluminación que focaliza la atención en cada momento.Al final, todos los elementos se ponen al servicio de la pretensión absoluta de la obra: Que los espectadores nos interpelemos durante toda la función sin llegar a una conclusión clara de qué es y qué no es correcto. Generando duda, debate y una reflexión que seguirá más allá del teatro.

La paraula i els personatges. La capacitat d'empatitzar amb cada un dels dos punts, aparentment antagònics: Per una banda, hi ha la parella que ha cuidat un nen dos anys; per una altra, el pare biològic i maldestre que el vol recuperar. L'autor, José Pascual Abellán, i el director, Sergio Arróspide, mantenen dos actors fora de l'escena: el fill i també el treballador social. Així,el conflicte és entre uns adults que estimen i que es rebel·len a la societat (sigui perquè l'havia rebutjat o bé perquè, ara, li pren un bé molt preuat). Amb una senzillesa en quant a posada en escena, tot guanya pes a partir d'unes interpretacions que cusen una trama i uns perfils psicològics, sempre en evolució. Molt interessant és el comportament de la parella que si al principi ella equilibra la ràbia d'ell; després és ell el que actua amb serenor i dóna l'oportunitat a un nou capítol. L'emoció és amunt de tot, des de bon principi. És una obra que trenca el cor perquè hi ha molta veritat en els personatges. Molt recomanable per a tot tipus de públic jove i adult. Commou. És, segurament, el seu gran valor. Ho fa amb intel·ligència i una sensibilitat (qui hi vagi ho corroborarà) de l'alçada de l'Himalaia. Reconforten les coincidències: "davant del monstre de la por, no t'aturis, avança."