CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
Teatre obert al debat
Publicat el: 16 d'octubre de 2017
CRÍTiCA: Dos familias
En un costat de l’escenari, Miguel, un (ex)toxicòman, rep una trucada:
està rehabilitat i té dret a recuperar el seu fill, del qual els serveis
socials el van separar quan va néixer, fa dos anys. A l’altre costat,
la Cristina i el Marcos, una parella modèlica, culta, educada
(repel·lent, podria afegir algú.). La trucada que reben ells és per
comunicar-los que el nen del qual es van fer càrrec fa dos anys ha de
tornar amb el seu pare biològic, que ha superat els seus problemes amb
les drogues. El drama està servit. Enfocat amb precisió, respecte i originalitat en la posada en escena ‘Dos familias’ ens fa gaudir del teatre i ens obre al debat.
(…)
La força de l’obra és que no és un melodrama. “El director ha
aconseguit expressar les emocions sense esprémer el drama i, sobretot,
sense cap intenció d’adoctrinament”, diu Telletxea. “Té tocs d’humor,
sí, d’humor, perquè l’humor ajuda a transmetre missatges importants”,
sosté l’actor.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Dos familias
TÍTOL CRÍTiCA: La verdad absoluta no existe
PER: Alba Cuenca Sánchez

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Excel·lents rèpliques d’un teatre d’alt contingut emocional
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
9