Compartint la ràdio

Em fa mal tot el tors, des del coll fins als ovaris.

Una pressió molt forta.

Surto de La Villarroel. El text de Cristina Clemente, i les interpretacions d’Àngels Gonyalons, Sara Espígol i Sara Diego, dirigides per Sergi Belbel, m’han destarotat tota.

He passat una hora i mitja rient, plorant, i rient i plorant a l’hora.

Que Cristina Clemente és una gran dramaturga de comèdia ho corrobora un cop més. Després de “Lapònia“, “La paella dels dijous“, “Dolors“, “Una teràpia integral“, ara ens planta aquest text, que tot rient, rient, presenta el tema del càncer de pit vist en 360 graus, com l’escenografia, rodona. Com rodona és la interpretació de les tres actrius, polièdriques, polivalents, polifacètiques. I és que si “poli” incrementa qualsevol dels adjectius que hi posis, elles, perfectament dirigides, incrementen les emocions del públic des del minut zero.

“Aquí i ara” proclamo que cal posar al pòdium de la dramatúrgia catalana a Cristina Clemente, per què és boníssima tramant històries, per què ens ho fa passar molt bé, per què no és gens superficial, i en la profunditat temàtica hi troba els gags.

La Villarroel, 8 de maig de 2025

Intèrprets: Àngels Gonyalons, Sara Espígul, Sara Diego

Direcció Sergi Belbel

Autoria Cristina Clemente

Fotografia Felipe Mena

Producció Bitò